La inversió corporativa podria millorar la innovació en tecnologies climàtiques o Climate Tech.
Les inversions corporatives en start-ups de tecnologia climàtica són un aspecte creixent però passat per alt de la innovació energètica. Segons un nou informe de Morgan Edwars [1], professor de La Follette School of Public Affairs de la University of Wisconsin-Madison, i el seu coautor principal a la University of Maryland, aquestes inversions haurien de considerar-se més plenament com a mètodes per avançar en la tecnologia climàtica.
Les empreses emergents tenen el potencial de comercialitzar ràpidament la innovació, però no sempre tenen els recursos per fer que aquestes empreses tinguin èxit. Les corporacions, d’altra banda, solen tenir els recursos que no tenen les start-ups, com ara l’accés als mercats globals i les cadenes de subministrament, instal·lacions de fabricació i experiència en tot el sistema energètic.
Tot i que les corporacions sovint són inversors estratègics motivats pels beneficis, també es poden motivar per ampliar els models de negoci existents, obtenir informació sobre la innovació i complir els compromisos ambientals, socials i de governança (ESG). Quan les corporacions amb bons resultats inverteixen en start-ups, poden tenir una influència desmesurada sobre quines start-ups tenen èxit i creixen, configurant per tant les trajectòries de la tecnologia climàtica.
“Necessitarem tota una sèrie de noves tecnologies per passar a una economia d’emissions netes zero o negatives netes. Moltes innovacions estan en desenvolupament, però encara no estan madures”, diu Edwards, que ocupa una posició conjunta al Center for Sustainability and the Global Environment de l’Institut Nelson a UW-Madison. “Trobar la combinació adequada d’inversions corporatives, privades i públiques serà fonamental per aconseguir que aquestes tecnologies arribin ràpidament al mercat i fomentar noves innovacions”.
El 2021, les inversions corporatives en tecnologia climàtica van superar els 11.000 de dòlars, que van arribar a més de 460 empreses emergents, que representen una quarta part de tots els dòlars d’inversió pública i privada. Aquesta xifra ha crescut considerablement des que va començar l’Acord de París el 2016, però encara deixa un buit important perquè els governs intervinguin i incentivin la inversió en tecnologia climàtica que s’alinea amb els objectius socials i climàtics a llarg termini.
Kavita Surana, coautor principal amb Edwards i membre sènior del Center for Global Sustainability de la University of Maryland, diu que aquesta bretxa ha de ser un punt d’èmfasi més gran per avançar per fer els avenços necessaris en la tecnologia climàtica.
“Les corporacions i les opcions que prenen invertint en empreses emergents de tecnologia climàtica són especialment importants, ja que tendeixen a centrar-se en tecnologies més properes a una adopció generalitzada en comparació amb inversors públics o privats. No obstant això, el seu paper en la innovació en el canvi climàtic s’ha passat per alt fins ara en els nostres esforços per mitigar els efectes del canvi climàtic”, diu Surana, que també és membre del professorat associat al Complexity Science Hub Viena.
L’equip d’investigadors del document va investigar un conjunt de dades de 6.996 empreses emergents de tecnologia climàtica d’Amèrica del Nord, Europa i Israel que es van fundar entre e. 2005 i el 2021. També van analitzar 9.749 inversors que van participar en 33.698 acords d’inversió.
Entre les conclusions del document, l’equip d’investigació va observar que els inversors corporatius són més actius en les etapes d’inversió posteriors quan les tecnologies estan més a prop del desplegament al mercat.
També van trobat que la inversió corporativa en empreses emergents de tecnologia climàtica està molt concentrada, amb algunes grans corporacions com Shell, Alphabet i Samsung jugant un paper desmesurat. Entr el 2016 i el 2021, aquestes grans empreses van invertir cadascuna en més de 25 start-ups de tecnologia climàtica. Un bon grapat d’empreses, com Amazon, Ford i Alphabet, van invertir cadascuna més de mil milions de dòlars.
Les inversions també es van concentrar en determinades tecnologies. Per exemple, les tecnologies de piles de combustible i d’hidrogen van rebre un percentatge molt més elevat d’inversió corporativa que altres sectors com el mar i l’energia hidroelèctrica, la nuclear i les generacions de biomassa. Aquestes sectors també reben poc finançament d’altres fonts privades, cosa que suggereix que la inversió pública pot ser necessària per cobrir el buit.
Les recomanacions polítiques de l’equip de recerca inclouen:
- Utilitzar coneixements basats en dades sobre les inversions corporatives en tecnologia climàtica i els seus resultats per anticipar el canvi tecnològic i identificar llacunes polítiques i normatives per a sectors i indústries emergents.
- Incentivar les inversions que donen suport a solucions climàtiques a llarg termini sobre solucions alternatives a curt termini. Això podria ajudar els responsables polítics a orientar les tecnologies que redueixen les emissions de manera més eficient.
- Identificar i omplir els buits en la inversió corporativa i privada en tecnologies i infraestructures clau. Els responsables polítics necessiten una imatge més completa del panorama d’inversió complet per mantenir equilibrada la cartera de tecnologies necessàries per a la descarbonització.
- Mobilitzar i premiar finançament empresarial i privat addicional per donar suport a les empreses emergents de tecnologia climàtica. Dissenyar nou models públic-privat que mobilitzin capital de les corporacions mitjançant recompenses o impulsos de responsabilitat pot ajudar a avançar en els esforços empresarials per invertir en innovació climàtica i energètica.
Edwards, Surana i el seu equip veuen aquest document com un primer pas per poder entendre la relació entre els inversors corporatius i les empreses emergents de tecnologia climàtica i, finalment, informar les polítiques que poden garantir resultats climàtics i socials beneficiosos.
Llegit a: