Explorem per què l’emprenedoria en tecnologies climàtiques és essencial, però insuficient, per salvar-nos del col·lapse ecològic i climàtic. Una crida urgent a l’acció col·lectiva i al canvi estructural.
L’esperança que les tecnologies climàtiques ens salvaran del canvi climàtic i del col·lapse ecològic és atractiva, però falsa. Aquest és el missatge central del document: “Climate Technology Entrepreneurship: A Primer” de Wim Naudé (2025), que ens ofereix una visió crua, honesta i argumentada sobre els límits – i possibilitats – de l’emprenedoria en tecnologies climàtiques ClimateTech. En aquest resum divulgatiu, t’expliquem per què cal més que tecnologia per evitar el desastre ambiental.
“Pensar que la tecnologia ens salvarà és la nova cara del negacionisme climàtic”
Berners-Lee (2025)
L’esperança (i el miratge) de l’emprenedoria en tecnologies climàtiques ClimateTech
L’emprenedoria en tecnologies climàtiques – Climate Tech entrepreneurship – s’ha convertit en el símbol d’una economia verda que vol créixer sense destruir el planeta. Però aquest estudi ens adverteix que, tot i que aquestes iniciatives són vitals per mitigar emissions, adaptar-nos als efectes del canvi climàtic i desvincular el creixement econòmic de l’ús de recursos, no són una panacea.
Per què? Perquè les bretxes tecnològiques són massa grans, els riscos ambientals massa complexos i les expectatives sobre les capacitats de la IA i de l’emprenedoria massa optimistes.
“L’esperança que l’emprenedoria climàtica salvi el món pot ser, de fet, un obstacle per al canvi real”
Tres bretxes tecnològiques que posen en escac el planeta
Naudé identifica tres bretxes tecnològiques fonamentals que dificulten avançar cap a un futur climàticament segur:
- Bretxa energètica: Passar dels combustibles fòssils a energies renovables requeriria infraestructures, materials i tecnologies que encara no existeixen o són inaccessibles. Només el coure necessari per a parcs eòlics futurs supera els límits actuals d’extracció sostenible.
- Bretxa de sostenibilitat (overshoot): El creixement econòmic segueix vinculat al consum de recursos i materials. No hi ha desconnexió absoluta entre PIB i petjada ecològica. En resum: necessitem 17 planetes per sostenir l’actual model econòmic.
- Bretxa de resiliència: El Sud Global pateix les conseqüències del canvi climàtic de forma desproporcionada. Tecnologies d’adaptació assequibles i accessibles són escasses, i la vulnerabilitat creix.
“El món no s’està escalfant de manera uniforme, però sí que s’està empobrint de forma global”
Les solucions actuals: optimiste o miratge?
El document analitza en profunditat les promeses tecnològiques que dominen el debat global:
- Eficiència energètica: Tot i les millores, l’anomenada paradoxa de Jevons indica que l’eficiència sovint incrementa el consum total.
- Energia renovable: Depenen de minerals crítics (com el liti o el cobalt) que poden causar nous conflictes geopolítics i desastres ecològics.
- Captura de carboni (CCUS): Una tecnologia encara molt limitada. Al 2024, només capturava un 0,1% de CO2 necessari per als objectius climàtics.
- IA i tecnologia digital: Lluny de ser salvadores, les tecnologies digitals consumeixen grans quantitats d’energia, aigua i generen residus electrònics. L’impacte ambiental d’entrenar una IA és comparable a milers de vols transoceànics.
“Les economies més emprenedores també són les que més malmeten el planeta”
Polítiques públiques: la gran absència
Ni els ecosistemes emprenedors (start-ups, incubadores) ni les polítiques de missió (Moonshots, Earthshots) han demostrat ser realment efectives. Les primeres prioritzen el creixement econòmic, sovint a costa del planeta. Les segones, com el cas de les Earthshots, es perden en declaracions grandiloqüents sense accions estructurals.
El resultat? Una arquitectura institucional mal preparada per canalitzar el talent emprenedor cap a solucions climàtiques amb impacte real, equitatiu i sostenible.
I la IA? Una arma de doble tall
La Intel·ligència Artificial (IA) ofereix potencials aplicacions en predicció climàtica, eficiència de recursos i monitoratge ambiental. Però la seva petjada ecològica és alarmant: altes emissions, consum d’aigua desmesurat i generació de residus electrònics.
A més, pot intensificat la desinformació climàtica, polaritzar el debat i fer més difícil encara l’acció política coordinada.
“La IA consumeix el que ens queda de planeta per ajudar-nos a entendre com salvar-lo. El dilema és aterridor”
Conclusió: no podem confiar només en l’emprenedoria en tecnologies climàtiques ClimateTech
L’estudi és clar: l’emprenedoria en tecnologies climàtiques és necessària, però del tot insuficient. Calen transformacions socials, canvis en els valor col·lectius, polítiques valentes i una economia que deixi de créixer com a únic objectiu.
Les persones emprenedores poden jugar un paper vital, però no des d’una òptica de creixement il·limitat, sinó com a agents de canvi cap a una societat resilient, justa i ecològicament viable.
“Potser hem d’abandonar el somni tecnològic per començar a somiar societats diferents”