Científics d’Oxford llancen un ambiciosa fulla de ruta per a una economia circular de plàstics de carboni
Investigadors de l’Oxford Martin Programme on the Future of Plastics, de la Universitat d’Oxford, han delineat objectius ambiciosos per ajudar a assolir una economia sostenible i neta zero de plàstic. En un article publicat a Nature, els autors advoquen per un replantejament dels paradigmes tècnics, econòmics i polítics que han arrelat l’status quo, un augment de les emissions de carboni i contaminació incontrolada.
Economia sostenible i neta zero de plàstic
Actualment, el sistema global de plàstics genera més d’1 gigatones per any d’emissions equivalents de diòxid de carboni, igual que les emissions totals combinades de les tres economies més grans d’Europa (Regne Unit, Alemanya i França). Si no es controlen, aquestes emissions podrien augmentar a 4 o 5 gigatones per any, i intensificar altres formes de contaminació.
Un altre problema és la manca d’un reciclatge eficaç: el 2019 només el 9% dels residus plàstics del món es van convertir en nous productes mitjançant reciclatge mecànic. La majoria va acabar en abocadors o va ser incinerada, i una proporció important va ser mal gestionada, i va acabar contaminant els ecosistemes terrestres i marins.
Els autors analitzen el sistema global de plàstics actual i futur, proposant intervencions tècniques, legals i econòmiques des d’ara fins al 2050 per permetre-li la transició a zero emissions netes i reduir altres impactes ambientals negatius. L’estudi inclou un escenari de futur centrat en quatre objectius:
- Reduir a la meitat la futura demanda de plàstics, substituint i eliminant l’ús excessiu de materials i productes plàstics.
- Canviar la manera com es fabriquen els plàstics per reemplaçar els combustibles fòssils com a font d’hidrocarburs i utilitzar únicament matèries primeres renovables, inclosos residus de biomassa i diòxid de carboni.
- Pels plàstics que són recuperables, maximitzar el reciclatge de manera molt significativa, apuntant al reciclatge del 95% dels materials que són recuperables a partir de residus.
- Integrar la fabricació i el reciclatge de plàstic amb energia renovable i minimitzar tots els altres impactes ambientals negatius, inclosos els additius.
És necessària una acció concertada
Els autors emfatitzen la necessitat d’una acció concertada a les quatre àrees objectiu per garantir que els sistemes globals de plàstics limitin els seus impactes climàtics i compleixin els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.
«El problema dels residus plàstics requereix legislació governamental i internacional, innovació tècnica ràpida i un enfocament cohesiu. Es pot solucionar, però cal actuar junts i ràpidament. El tractat internacional sobre plàstics de l’ONU ofereix al món l’oportunitat clau: és una oportunitat molt emocionant per canviar fonamentalment la manera com fabriquem, utilitzem i gestionem el final de la vida útil dels plàstics del futur. No hem de perdre loportunitat«.
Prof. Charlotte Williams, Departament de Química, University of Oxford
“El nostre sistema mundial de plàstics actual és completament insostenible”
L’autora principal, la professora Charlotte Williams (Departament de Química de la Universitat d’Oxford), va afirmar: “Necessitem plàstics i polímers, fins i tot per a futures tecnologies de baixes emissions com a vehicles elèctrics, turbines eòliques i per a molts materials quotidians essencials. El nostre sistema mundial de plàstics actual és completament insostenible i hem d’implementar aquesta sèrie de mesures molt audaces a escala i ràpidament. És un problema que té solució, però requereix una acció coherent i combinada, especialment per part dels fabricants de productes químics”.
Per aconseguir una transició reeixida del sistema de plàstics, els autors estableixen principis per garantir un “disseny de materials intel·ligents” i diferenciar entre plàstics que són recuperables i irrecuperables després del seu ús, assenyalant que no hi ha una solució única que serveixi per a tothom. Més aviat, els autors proposen un ús acurat dels principis de disseny per ajudar a seleccionar els mètodes de producció òptims i lús apropiat dels recursos, oferir el rendiment requerit, garantir la gestió de residus i minimitzar els impactes ambientals més amplis. Una cronologia d’intervencions jurídiques i de polítiques econòmiques i tècniques ajuda els lectors a centrar-se en les accions necessàries per assolir emissions netes zero per al 2050.
«Ha arribat el moment d’actuar, no ens podem donar el luxe d’esperar més«, va concloure el coautor de l’estudi Fernando Vidal, investigador postdoctoral en química a POLYMAT a Espanya i exbecari de l’Oxford Martin School sobre el futur dels plàstics. “Hem de canviar els nostres conceptes sobre la manera com fabriquem, fem servir i eliminem els plàstics; altrament, correm el risc de perpetuar aquest problema. El proper Tractat Mundial sobre el Plàstic de les Nacions Unides és l’oportunitat per fer un canvi durador en la direcció correcta”.
“El desafiament és enorme, però presentem un full de ruta per transformar tot el sistema, fins i tot mitjançant el disseny intel·ligent de plàstics, intervencions econòmiques i legals i un allunyament del consum excessiu”.
Prof. Cameron Hepburn, Smith School of Enterprise and the Environment, University of Oxford
Els plàstics són extraordinàriament útils
La coautora del studio, Cameron Hepburn, professora Battcock d’Economia Ambiental a l’Smith School of Enterprise i l’Environemnt d’Oxford, va dir: “El problema és que els plàstics, si bé contribueixen enormement a la contaminació global ia les emissions de gasos d’efecte hivernacle, són extraordinàriament útils. La nostra investigació troba que és possible crear una economia circular per als plàstics per tal de reduir els seus impactes negatius, però només si podem reduir la demanda futura a la meitat, canviar plàstics renovables que no estiguin fets de combustibles fòssils i reciclar el 95% del que queda i minimitzi l’impacte ambiental a cada pas del procés”.
El grup de recerca de la professora Williams participa activament en el desenvolupament de solucions innovadores per assolir aquest objectiu. Un enfocament particular és investigar tècniques que puguin fabricar plàstics a partir de recursos renovables abundants (com diòxid de carboni, biomassa o deixalles industrials), en lloc de productes petroquímics.
Ella va dir: “Vaig fer part de la meva capacitació fa 20 anys als EUA, on fabricaven els primers plàstics comercials d’origen biològic. Veure què tan bé van funcionar aquests materials va ser molt inspirador. Això em va portar a explorar com assegurar-me que aquests materials “alternatius” compleixin totes les especificacions de propietat i necessitats d’aplicació que tenim, però amb una destinació final dissenyada i eficiència energètica al llarg dels seus cicles de vida”.
L’article ‘Designing a Circular Carbon and Plastics Economy for Sustainable Future’ ha estat publicat a Nature.
Més informació:
Future of Plastics | Oxford Martin School
Towards circular plastics within planetary boundaries
Plastic pollution is growing relentlessly as waste management and recycling fall short, says OECD